Memòries d’Adrià

L’emperador Adrià, a les portes de la mort, es disposa a redactar una visió global del que han estat el seu govern i el seu projecte vital, en una carta dirigida al seu nebot Marc Aureli, que l’haurà de succeir en el càrrec. La carta comença per la visita que l’emperador Adrià fa al seu metge Hermògenes quan, malalt, es veu traït pel seu cos. A partir d’aquí comença l’evocació de les seves experiències de joventut, els combats viscuts i les lectures que l’han influenciat. Memòries d’Adrià finalitza amb una meditació sobre el suïcidi però, finalment, Adrià es resigna a esperar la mort amb dignitat i paciència.